Vam anar caminant fins a l'estació de tren de New Delhi on havíem de fer la reserva dels bitllets de tren. Per arribar-hi vam haver d'evitar 5 o 6 espontanis que amb diferents arguments intentaven evitar que arribéssim al nostre destí (a la porta
de l'oficina i amb el rètol sobre el cap ens van assegurar, jurar i perjurar que allí hauríem de fer una cua de 3 hores i només podríem comprar bitllets d'avió).
La compra va ser fàcil, un funcionari molt amable ens va atendre, ens va donar un mapa de Delhi força currat i ens va explicar com havíem de fer per demanar els trens. Després d'omplir un parell de fulls i fer una breu cua d'uns 15 minuts ens va atendre un altre funcionari de poques paraules que ens va vendre els bitllets en qüestió. Per mala sort un dels bitllets que necessitàvem estava cancel·lat (de fet a partir del dia 15 d'agost no hi havia bitllets per anar de Jaisalmer a Jodpur en el tren expres) així que vam haver d'agafar el bitllet Jodpur - Delhi i en principi haurem d'agafar un autobús o un taxi per recórrer el primer tram (el funcionari ens va dir que a l'arribar a Jaisalmer podíem mirar si hi havia tren per fer el primer tram i en cas afirmatiu podriem cancel·lar el bitllet que tenim i demanar un nou bitllet per fer el recorregut complert).
La resta del dia vam estar fent el turista per la plaça Connaught on vam dinar en un Kentuky, primera i gran cagada ja que després de devorar el "chicken tiken meal" ens vam adonar que havíem begut coca cola (de màquina), amb gel (segurament fet d'aigua de l'aixeta) i havíem menjat hamburguesa (amb enciam). El que fa combinar gana, calor, sed i canvi d'horari.... baixes la guàrdia i la cagues!!!!
Quan estàvem intentant escriure la primera entrada del blog des de l'hotel, vam conèixer l'Amy, una noia canadenca, mestre de professió, que havia estat per l'Índia durant unes tres setmanes assistint a un programa per fomentar l'escolarització infantil (a l'Índia molts nens i nenes deixen d'anar a classe per treballar tot i que per llei estigui prohibit). L'Amy ens va proposar d'anar a sopar per una zona on trobaríem algun restaurant barat.
El dia següent, el dia 1, hem estat "explorant el terreny", hem buscat alguns hotels/guest houses propers a l'estació de tren i econòmics, hem trobat el camí per anar a l'estació de metro (aquest cop no ens hem perdut), hem dinat al Karin's (un restaurant Mongol proper a la mesquita de Jama Masjid) i hem sopat al The Kitchen Cafe (una terrasseta amb encant al mig del Pahar Ganj.
Si hem de dir les nostres primeres impressions de l'Índia es podria resumir en:
- El que diuen és cert, és brut, molt brut, i els conciutadans (indis) no fan gaire per arreglar-ho. Tampoc ajuda el costum popular de mastegar i escopir tabac.
- Per altra banda els carrers estan mal asfaltats i pitjor conservats (sots, voreres trencades, etc...).
- Hi ha molta molta gent, molts treballant i forces tirats pels carrers sense fotre ni brot (potser no n'hi hagi tants ja que de tant en tant hi ha policies amb bastons de fusta que utilitzen per fer fora els pidolaires i als indigents).
- Rivalitzant amb el número de persones hi ha els Rickshaws (bicicletes i ciclomotors de tres rodes), tots intentant competir per una carrera de turista i fent circulació acrobàtica per evitar tot tipus d'obstacles. El resulat d'aquestes curses és una contaminació acústica encara major a la contaminació atmosfèrica!
- I per últim però no per això menys important, la calor, la xafogor. Suem tant, que ens hem d'estar dutxant dos o tres vegades al dia i rentant la roba contínuament.