Un cop superada la fase d'adaptació al medi, avui tocava començar les visites turístiques. Abans però hem fet el canvi d'hotel ja que on estàvem gastàvem un pressupost que quasi triplicava el que ens havíem fixat.
Com a anècdota només comentar que a l'entrar hem vist els preus de les habitacions que li estàven ensenyant a un altre turista. Com que rondava les 2000 INR l'habitació doble amb aire acondicionat (de moment no ens hem atrevit a dormir sense) ja els he dit que estava fora del nostre pressupost que era de 800 INR i acte seguit, sense ni tant sols demanar una rebaixa, ens han ofert l'habitació per 1000 INR amb comisions, taxes i extres (l'AC es pagava per hores). Així que després de veure les habitacions, comprobar que tot funcionava i rebutjar la primera (d'entrada sempre intenten encolomar-te una de les "dolentes") hem acceptat.
Pel matí hem vist el Fort Vermell (una fortaleza força gran i que hem visitat sota un sol de justícia).
Per dinar hem anat al Halidram's, on ens hem passat demanant menjar i no hem pogut menjar les postres (el Halidram's abans que un restaurant és una pastisseria i tenen tot tipus de pastissets i dolços típics).
Després de dinar hem estat passejant pel mercat de Chandni Chowk (estava a reventar de joieries de les que li agraden a la Teresa, és a dir, "estilo Tere", tot i que finalment no s'ha comprat res) i hem visitat la mesquita de Jama Masjit.
En el mercat hem conegut a J. K. Bhatia, el venedor de la tenda número 331 de Dariba Kalan. Ens hem interessat per les campanes tibetanes i ens ha fet tota una demostració del seu funcionament i explació de la seva aplicació (ens explicava que un cop dominada la primera fase, es posa un troç de cuir de manera que la nostra oïda no senti el so que produeix la campana i només ens guiem per la vibració). El cas és que al tractar-se d'un caprici i al no voler arrossegar la campana per tota l'Índia, li hem dit que en tot cas tornaríem cap al dia 20 d'agost quan tornéssim a estar per Dehli ja que havíem de controlar la despesa i no sabíem segur quant gastaríem. El bonhome, no ha dubtat en donar-nos el seus telèfons (de la tenda, de casa i mòbil) i ens ha demanat que si en qualsevol moment ens quedem curts de diners que no dubtem en trucar-li o passar-nos per la seva tenda i que ens allotgaria a casa seva i ens donaria de sopar (estrategia comercial avançada?). L'hem tranquilitzat dient-li que intentaríem no arribar a aquest extrem però ell ha insistit en convidar-nos a sopar amb ell i la seva família. Com a l'endemà ens haurem de llevar d'hora, finalment hem quedat en que de tornada a Delhi ens posarem en contacte amb ell i farem el sopar.
Un cop acabades les visites turístiques hem fet via de nou al barri de Khan Market on hem visitat una botiga de mobles i decoració que la Teresa havia clitxat el dia anterior i anotar alguns preus de Favindia per tenir-los com a referència.
Com que som uns clàssics, hem tornat a sopar al mateix restaurant que ahir ja que l'amo tenia raó quan deia que sentava bé... tal i com ell assegura el secret rau en el producte, cal que sigui fresc, molt fresc!