Anàvem mentalitzats que el viatge seria una pallissa, primer 4 hores de vol Barcelona - Moscou, seguit d'una espera de 14 hores a l'aeroport rus i unes 4 hores i mitja de vol Moscou - Delhi. Més d'un pensaria en aprofitar el temps per visitar la plaça Roja o donar una volta per la capital russa, però cal comprar un visat per sortir de l'aeroport, i costa uns 60€!!!!!! Per això ens havíem equipat amb uns 20 Gb de pel·lícules i una motxilla plena de menjar.
Tot i així no tot el trajecte va anar sobre els temps previstos; per anar-nos acostumant al ritme del país, de l'Índia, la companyia ens va endarrerir el vol Barcelona - Moscou 4 hores i mitja (el vol estava programat per sortir a les 23:45 i vam acabar pujant a l'avió a les 4:15 del matí).
Per sort, a diferència de la gent que va perdre el vol a Hong Kong, el retard només va reduir la nostra estància a la terminal de l'aeroport de Moscou, i com a contrapartida vam obtenir dos tiquets que ens van servir per sopar, aigua i esmorzar a la glamurosa T1 de Barcelona (un canvi força avantatjós).
L'estància a Moscou va ser més amena del que ens imaginàvem, en part pel retard del vol Barcelona - Moscou, que va dividir l'espera en dos, però sobretot per la companyia d'altres viatgers que també anaven a Nova Delhi.
Tot just sortir de l'avió vam conèixer al Guille i a la Marta, una parella que tenia un mes per recórrer el nord de l'Índia i fer una escapadeta al Nepal. Més tard, a la terminal on havíem d'agafar el següent vol, vam conèixer a la Montse i a la Rocio, dues amigues que juntament amb una gent del País Basc s'havien muntat una ruta de 15 dies força semblant al recorregut que nosaltres volíem fer però a la inversa (començant per Jaisalmer) i amb un guia que els portaria de ciutat a ciutat en cotxe.
En arrivar a Nova Delhi el Guille i la Marta van anar a buscar un taxi mentre que a la Montse i a la Rocio ja les estaven esperant a la sortida. A nosaltres en principi també ens havien de venir a cercar però entre els diferents cartells no vam trobar ni el nostre nom ni el del nostre hotel. Finalment vam optar per trucar des d'una cabina telefònica i va resultar que el taxista que ens havia enviat l'hotel ens esperava fora de l'aeroport.
El recorregut fins l'hotel va ser el nostre primer contacte amb la conducció india, en aquell moment ens va semblar una proesa de conducció acrobàtica però el dia següent quedaria eclipsada per l'habilitat dels conductors de Rickshaw.
Finalment l'habitació de l'hotel va resultar ser força cutre. Llit sense llençol ni cobrellit, dutxa sense plat de dutxa i sense nevera ni caixa forta. Aquesta era l'habitació de luxe i valia quasi el triple del pressupost original per allotjament... ens haurem aburgesat des de l'últim viatge?
No hay comentarios:
Publicar un comentario