Després de provar a l'estació equivocada (primer vam provar a Cannt. station i havíem d'agafar Agra fort o Idagah station) vam poder agafar el tren tot just quan ja arrancava. Un desplaçament de 5h aprox ens va costar 1€ per cap ja que vam pujar en el vagó "popular".
L'experiència va ser molt bona, sobretot perquè vam tenir sort i vam poder seure; al tren casi ningú xerrava anglès tot i que la gent intentava amablement fer-se entendre en indi. Allí vam conèixer a Anuj Kumar Jain que ens va estar explicant el que feia i es va mostrar molt interessat en anar a viure a Europa o als Estats Units. També es va escandalitzar quan li vam explicar que la Teresa i jo no vivíem a casa dels pares del Marc tot preocupat va preguntar com havíem arribat a aquest extrem (com si hagués estat fruit d'una disputa o desgràcia). Com a anècdota comentar la distracció de la Teresa, quan se li va moure el kurta i distretament va mostrar una mica d'espatlla, aleshores la noia que tenia al seu costat mig escandalitzada i de forma molt discreta li va indicar (en indi) que se li veia l'espatlla. La Teresa no se'n va adonar ni va entendre les tímides indicacions de la noia i va ser Anuj Kumar Jain qui va haver-nos de comentar l'escena obscena que la Teresa estava protagonitzant. (per als indis mostrar l'espatlla és similar al que per nosaltres seria mostrar un pit).
Com ja havíem fet a Agra, el primer que vàrem fer a l'arribar a Jaipur va ser anar a l'oficina oficial de turisme. Aquest cop però la situació va ser del més inversemblant; l'encarregat en el seu despatx oficial ens va rebre radiant, i sense gaire embuts ni discreció ens va voler vendre un hotel per dormir, oferint-se a trucar el taxi que ens hi portaria gratuïtament, i un paquet de visites i sopars en restaurants. Vam optar per la tàctica gentil, tot anant demanant el que volíem nosaltres sense dir-li que no directament. Es va endur una gran decepció quan finalment, un cop teníem tota la informació que necessitàvem, li vam donar les gràcies, ens vam aixecar i vam marxar d'allí sense comprar-li res de res.
Jaipur va resultar ser una molt bona ciutat, molt més neta i rica que les ciutats que havíem vist. La ciutat rosa, que vindria a ser el casc antic, estava plena de racons amb encant, i contenia edificis emblemàtics com el curiós Hawa Mahal, l'enorme Palau de la ciutat o el fascinant Jantar Mantar.
També vam poder anar en autobús a Amber, aquest cop vam pujar a l'autobús a lo "indi" (preguntant a crits al conductor cap a on va l'autobús i pujant en marxa, preu 5 INR per cap). A Amber vam visitar la fortaleza-castell on podies moure't amb total llibertat i que més que una fortaleza sembalva una ciutat colmena per la quantitat de sales i estances que hi havia.
A part de les visites vam aprofitar la nostre estança a Jaipur per fer-nos un increíble massatge ayurvèdic que ens va deixar nous.
No hay comentarios:
Publicar un comentario