La no tant sagrada Pushkar, de camí cap a Udaipur

El viatge en tercera classe amb aire acondicionat de Jaipur a Ajmer va anar segons el previst tot i que aquest cop no ens van donar de menjar (pel que sembla només donen de menjar en un tipus específic de trens que només es troben en els trajectes entre capitals...). L'autobús que ens havia de portar d'Ajmer a Pushkar estava a punt de sortir quan vam arribar a l'estació d'autobusos així que només la Teresa va trobar lloc per seure, el Marc va estar apunt de caure per culpa d'una frenada d'emergència del conductor (s'havia creuat una vaca a la carretera) i es va endur una esgarrinxada a la mà amb la que es subjectava (els indis del bus van flipar amb el kit de primers auxilis que vam utilitzar per desinfectar la ferida).

Pushkar va resultar ser una vila molt tranquila, menys mística del que semblava a la Lonly Panet i molt més turística (per primer cop vam veure cartells en castellà per vendre tot tipus tonteries). Se suposa que Pushkar és un punt de peregrinació pels hindús, ja que segons creuen Brahma va deixar caure una flor de lotus i va crear el llac (on es banyen religionsament els creients), després nombroses deitats s'han aparegut en diferents punts de la zona. Per aquest motiu la ciutat està plena de petits temples i en principi no es pot menjar carn, ni es pot ingerir cap tipus de droga (inclòs alcohol). A l'hora de la veritat pel carrer ens van oferir maria i xocolata i als diferents restaurants on vam menjar ens van oferir també cervesa (està clar que pot més la pela que el misticisme). Per respecta a la religió i als peregrins no està permès fer fotos de la gent banyant-se ni dels temples pel que només tenim una foto que valgui la pena i on es veu el llac (Isaac, com pots veure el google té raó i l'aigua és sospitosament opaca, tot i que ens ho van oferir, no ens hi vam banyar).
Després de fer dos nits a Pushkar on vam aconseguir una habitació força decent amb AC per 550 INR/nit vam agafar autobús cap a Ajmer on vam trobar tren en vagó sense AC però amb seient per anar cap a Udaipur. Vam deixar la motxilla gran en consigna i vam intentar visitar la ciutat (no hi havia gaire cosa a veure però teniem unes 8 hores i les volíem aprofitar). Finalment només vam poder fer una breu volta pel mercat ja que es va posar a ploure, pluja que ja no ens deixaria durant un bon temps.

En el trajecte d'Ajmer a Udaipur vam connèixer al Nauj, un enginyer que treballava a HP com a comercial i viatjava per tot el nord de l'Índia. Nosaltres amb les 5 hores que va durar el viatje vam acabar farts, no podem ni imaginar com s'ho deuria fer Nauj per aguantar un viatge de 30 hores!!!! Quan ja portàvem unes 2 hores de trajecte va començar a haver-hi merder al fons del nostre vagó, en Nauj ens va explicar que uns passatgers estaven atracant a uns altres passatgers!!!! Al final va resultar que els dos assaltants eren uns travestits que van fer fora del tren deixant-los en una estació en mig del no res i sota una tempesta monzònica força digna... tot i intentar interrogar al Nauj finalment no vam treure en clar si els havien fet fora per travestits o perquè realment havien assaltats a uns passatgers ja que a l'Índia la homosexualitat està perseguida per llei i per altra banda, quin atracador amb dos dits de front assaltaria a la seva víctima dins d'un tren en marxa ple de passatgers i sense via d'escapament?