La no tant sagrada Pushkar, de camí cap a Udaipur

El viatge en tercera classe amb aire acondicionat de Jaipur a Ajmer va anar segons el previst tot i que aquest cop no ens van donar de menjar (pel que sembla només donen de menjar en un tipus específic de trens que només es troben en els trajectes entre capitals...). L'autobús que ens havia de portar d'Ajmer a Pushkar estava a punt de sortir quan vam arribar a l'estació d'autobusos així que només la Teresa va trobar lloc per seure, el Marc va estar apunt de caure per culpa d'una frenada d'emergència del conductor (s'havia creuat una vaca a la carretera) i es va endur una esgarrinxada a la mà amb la que es subjectava (els indis del bus van flipar amb el kit de primers auxilis que vam utilitzar per desinfectar la ferida).

Pushkar va resultar ser una vila molt tranquila, menys mística del que semblava a la Lonly Panet i molt més turística (per primer cop vam veure cartells en castellà per vendre tot tipus tonteries). Se suposa que Pushkar és un punt de peregrinació pels hindús, ja que segons creuen Brahma va deixar caure una flor de lotus i va crear el llac (on es banyen religionsament els creients), després nombroses deitats s'han aparegut en diferents punts de la zona. Per aquest motiu la ciutat està plena de petits temples i en principi no es pot menjar carn, ni es pot ingerir cap tipus de droga (inclòs alcohol). A l'hora de la veritat pel carrer ens van oferir maria i xocolata i als diferents restaurants on vam menjar ens van oferir també cervesa (està clar que pot més la pela que el misticisme). Per respecta a la religió i als peregrins no està permès fer fotos de la gent banyant-se ni dels temples pel que només tenim una foto que valgui la pena i on es veu el llac (Isaac, com pots veure el google té raó i l'aigua és sospitosament opaca, tot i que ens ho van oferir, no ens hi vam banyar).
Després de fer dos nits a Pushkar on vam aconseguir una habitació força decent amb AC per 550 INR/nit vam agafar autobús cap a Ajmer on vam trobar tren en vagó sense AC però amb seient per anar cap a Udaipur. Vam deixar la motxilla gran en consigna i vam intentar visitar la ciutat (no hi havia gaire cosa a veure però teniem unes 8 hores i les volíem aprofitar). Finalment només vam poder fer una breu volta pel mercat ja que es va posar a ploure, pluja que ja no ens deixaria durant un bon temps.

En el trajecte d'Ajmer a Udaipur vam connèixer al Nauj, un enginyer que treballava a HP com a comercial i viatjava per tot el nord de l'Índia. Nosaltres amb les 5 hores que va durar el viatje vam acabar farts, no podem ni imaginar com s'ho deuria fer Nauj per aguantar un viatge de 30 hores!!!! Quan ja portàvem unes 2 hores de trajecte va començar a haver-hi merder al fons del nostre vagó, en Nauj ens va explicar que uns passatgers estaven atracant a uns altres passatgers!!!! Al final va resultar que els dos assaltants eren uns travestits que van fer fora del tren deixant-los en una estació en mig del no res i sota una tempesta monzònica força digna... tot i intentar interrogar al Nauj finalment no vam treure en clar si els havien fet fora per travestits o perquè realment havien assaltats a uns passatgers ja que a l'Índia la homosexualitat està perseguida per llei i per altra banda, quin atracador amb dos dits de front assaltaria a la seva víctima dins d'un tren en marxa ple de passatgers i sense via d'escapament?

Jaipur, la ciutat rosa

Per anar d'Agra a Jaipur teníem l'opció d'agafar tren o autobús, com ja portàvem el ritme d'aixecar-nos d'hora vam decidir intentar agafar el tren que sortia a les 6:30 del matí.

Després de provar a l'estació equivocada (primer vam provar a Cannt. station i havíem d'agafar Agra fort o Idagah station) vam poder agafar el tren tot just quan ja arrancava. Un desplaçament de 5h aprox ens va costar 1€ per cap ja que vam pujar en el vagó "popular".

L'experiència va ser molt bona, sobretot perquè vam tenir sort i vam poder seure; al tren casi ningú xerrava anglès tot i que la gent intentava amablement fer-se entendre en indi. Allí vam conèixer a Anuj Kumar Jain que ens va estar explicant el que feia i es va mostrar molt interessat en anar a viure a Europa o als Estats Units. També es va escandalitzar quan li vam explicar que la Teresa i jo no vivíem a casa dels pares del Marc tot preocupat va preguntar com havíem arribat a aquest extrem (com si hagués estat fruit d'una disputa o desgràcia). Com a anècdota comentar la distracció de la Teresa, quan se li va moure el kurta i distretament va mostrar una mica d'espatlla, aleshores la noia que tenia al seu costat mig escandalitzada i de forma molt discreta li va indicar (en indi) que se li veia l'espatlla. La Teresa no se'n va adonar ni va entendre les tímides indicacions de la noia i va ser Anuj Kumar Jain qui va haver-nos de comentar l'escena obscena que la Teresa estava protagonitzant. (per als indis mostrar l'espatlla és similar al que per nosaltres seria mostrar un pit).

Com ja havíem fet a Agra, el primer que vàrem fer a l'arribar a Jaipur va ser anar a l'oficina oficial de turisme. Aquest cop però la situació va ser del més inversemblant; l'encarregat en el seu despatx oficial ens va rebre radiant, i sense gaire embuts ni discreció ens va voler vendre un hotel per dormir, oferint-se a trucar el taxi que ens hi portaria gratuïtament, i un paquet de visites i sopars en restaurants. Vam optar per la tàctica gentil, tot anant demanant el que volíem nosaltres sense dir-li que no directament. Es va endur una gran decepció quan finalment, un cop teníem tota la informació que necessitàvem, li vam donar les gràcies, ens vam aixecar i vam marxar d'allí sense comprar-li res de res.

Jaipur va resultar ser una molt bona ciutat, molt més neta i rica que les ciutats que havíem vist. La ciutat rosa, que vindria a ser el casc antic, estava plena de racons amb encant, i contenia edificis emblemàtics com el curiós Hawa Mahal, l'enorme Palau de la ciutat o el fascinant Jantar Mantar.





































































També vam poder anar en autobús a Amber, aquest cop vam pujar a l'autobús a lo "indi" (preguntant a crits al conductor cap a on va l'autobús i pujant en marxa, preu 5 INR per cap). A Amber vam visitar la fortaleza-castell on podies moure't amb total llibertat i que més que una fortaleza sembalva una ciutat colmena per la quantitat de sales i estances que hi havia.

A part de les visites vam aprofitar la nostre estança a Jaipur per fer-nos un increíble massatge ayurvèdic que ens va deixar nous.

Els grans monuments d'Agra

El dia 3 vam agafar el tren direcció Agra a les 6:15 del matí, el viatge en primera classe amb AC tenia tot tipus de luxes, des de diaris, aigua mineral, te/cafè a primera hora del matí amb galetes i pa amb melmelada, esmorzar a mig matí amb pollastre i verduretes, etc... l'únic incomprensible era que per un motiu desconegut tots els del vagó estàvem asseguts d'esquena a la direcció a la què anàvem (tant els costa fer una via per donar la volta al tren quan arriben al final de la línia?)

Durant els dos dies que vam estar a Agra vam visitar el Taj Mahal, el fort vermell d'Agra i les ruïnes de la ciutat de Fatehput Sikri. També vam estar caminant per dins la ciutat, rodejats de la verdadera Índia, on els turistes són una atracció exòtica i els nens et persegueixen només per dir-te "hallo" mentre les mares, t'observen entre avergonyides i encuriosides sense atrevir-se a saludar.

La ciutat d'Agra a diferència de Delhi té molts espais buits i és molt més rural. Hi ha camells, ases, cabres i menys pidolaires que a la gran ciutat. També té més mosquits, llangardaixos, i altres insectes o "sabandijas" en general. Per sort el Pau ens va insistir en portar la reixa i vam poder dormir aiïlats de la fauna nocturna local.

Una altra cosa que cal destacar és la gran competència que hi ha entre Raikshows, tenen tanta necessitat de fer carreres que et poden seguir durant una hora o més per estar allí quan els necessitis. A nosaltres un cicleraikshow ens va estar seguint durant uns 90 minuts, mentre caminàvem pel mercat, entràvem a botigues, feiem unes cocacoles fins que al final, quan ja vam decidir anar cap a dinar, com ens havia caigut simpàtic i vam veure que feia molta calor, vam decidir agafar-lo.

En aquest cas el conductor va ser molt discret i es limitava a seguir-nos i preguntar-nos de molt tant en tant amb un sutil gest de cap i un gran somriure si necessitàvem que ens portés a alguna banda, tot i així no sempre eren tant discrets i de vegades fins i tot et perseguixen a crits, donant-te cops a l'espatlla i tallant-te el pas per demanar-te que agaféssis els seus serveis de forma molt agobiant i desagradable.

Pel que fa als monuments visitats val a dir que la Teresa es va endur una gran decepció amb el Taj Mahal, ja que si bé és cert que des de lluny és una absoluta meravella, quan t'aproximes no hi ha gaire detalls en els relleus.

El fort vermell d'Agra va recordar molt al fort vermell de Delhi tot i que contenia una bona part de dintre feta amb marbre blanc i també vam poder fer-nos fotos amb alguns locals.
En canvi Fatehput Sikri va ser tot un descobriment, una gran extensió plena de palauets i altres construccions força ben conservats. Per anar-hi molta gent paga un taxi i es gasta unes 950 INR, nosaltres vam optar per agafar el bus a Idagah i l'anada i tornada ens va sortir per 116 INR!!! Per suposat vam haver d'agafar un raikshow des del fort d'Agra a l'estació d'autobusos i un altre des de l'estació d'autobusos fins l'hotel, però també ens van sortir barats ja que a l'anada vam negociar fer una parada a una tenda per turistes (vam pagar 10 INR i el taxista es va endur 20 INR per dur-nos a la tenda tot i no comprar res) i a la tornada vam negociar durament (amb l'ajuda d'un indi que haviem conegut al bus) fins que vam pujar en un raikshow amb 4 indis més. Carregat amb uns 450 Kg a sobre la pobre màquina es parava a les pujades i anava cremant motor (vam pagar 30 INR, el triple que els indis però molt menys del que pagaria la majoria de turistes).

En quant a menjar destacar el restaurant Joney's Place, molt a prop de la porta sud del Taj, tot i semblar cutre vam menjar de collons i per un preu irrisori. Allí vam conèixer uns nois xinesos de Beijin que cada cop que ens portaven un plat, ells, literalment al·lucinats, demanven un d'igual. També vam conèixer uns nois japonesos d'Osaka i de Tokio molt "monos" que van demanar el mateix plat per menjar i el mateix batut tots tres (tots iguals). Tant amb els uns com amb els altres vam estar xerrant una llarga estona entre plat i plat.

Dia de visites per Delhi

Un cop superada la fase d'adaptació al medi, avui tocava començar les visites turístiques. Abans però hem fet el canvi d'hotel ja que on estàvem gastàvem un pressupost que quasi triplicava el que ens havíem fixat.

Com a anècdota només comentar que a l'entrar hem vist els preus de les habitacions que li estàven ensenyant a un altre turista. Com que rondava les 2000 INR l'habitació doble amb aire acondicionat (de moment no ens hem atrevit a dormir sense) ja els he dit que estava fora del nostre pressupost que era de 800 INR i acte seguit, sense ni tant sols demanar una rebaixa, ens han ofert l'habitació per 1000 INR amb comisions, taxes i extres (l'AC es pagava per hores). Així que després de veure les habitacions, comprobar que tot funcionava i rebutjar la primera (d'entrada sempre intenten encolomar-te una de les "dolentes") hem acceptat.

Pel matí hem vist el Fort Vermell (una fortaleza força gran i que hem visitat sota un sol de justícia).

Per dinar hem anat al Halidram's, on ens hem passat demanant menjar i no hem pogut menjar les postres (el Halidram's abans que un restaurant és una pastisseria i tenen tot tipus de pastissets i dolços típics).

Després de dinar hem estat passejant pel mercat de Chandni Chowk (estava a reventar de joieries de les que li agraden a la Teresa, és a dir, "estilo Tere", tot i que finalment no s'ha comprat res) i hem visitat la mesquita de Jama Masjit.

En el mercat hem conegut a J. K. Bhatia, el venedor de la tenda número 331 de Dariba Kalan. Ens hem interessat per les campanes tibetanes i ens ha fet tota una demostració del seu funcionament i explació de la seva aplicació (ens explicava que un cop dominada la primera fase, es posa un troç de cuir de manera que la nostra oïda no senti el so que produeix la campana i només ens guiem per la vibració). El cas és que al tractar-se d'un caprici i al no voler arrossegar la campana per tota l'Índia, li hem dit que en tot cas tornaríem cap al dia 20 d'agost quan tornéssim a estar per Dehli ja que havíem de controlar la despesa i no sabíem segur quant gastaríem. El bonhome, no ha dubtat en donar-nos el seus telèfons (de la tenda, de casa i mòbil) i ens ha demanat que si en qualsevol moment ens quedem curts de diners que no dubtem en trucar-li o passar-nos per la seva tenda i que ens allotgaria a casa seva i ens donaria de sopar (estrategia comercial avançada?). L'hem tranquilitzat dient-li que intentaríem no arribar a aquest extrem però ell ha insistit en convidar-nos a sopar amb ell i la seva família. Com a l'endemà ens haurem de llevar d'hora, finalment hem quedat en que de tornada a Delhi ens posarem en contacte amb ell i farem el sopar.

Un cop acabades les visites turístiques hem fet via de nou al barri de Khan Market on hem visitat una botiga de mobles i decoració que la Teresa havia clitxat el dia anterior i anotar alguns preus de Favindia per tenir-los com a referència.

Com que som uns clàssics, hem tornat a sopar al mateix restaurant que ahir ja que l'amo tenia raó quan deia que sentava bé... tal i com ell assegura el secret rau en el producte, cal que sigui fresc, molt fresc!

Primers dies a Delhi

El primer dia (el 31) va ser un dia estrany, estàvem completament desituats degut al canvi horari i al llarg vol, tot i així encara vam fer alguna cosa de profit.

Vam anar caminant fins a l'estació de tren de New Delhi on havíem de fer la reserva dels bitllets de tren. Per arribar-hi vam haver d'evitar 5 o 6 espontanis que amb diferents arguments intentaven evitar que arribéssim al nostre destí (a la porta
de l'oficina i amb el rètol sobre el cap ens van assegurar, jurar i perjurar que allí hauríem de fer una cua de 3 hores i només podríem comprar bitllets d'avió).

La compra va ser fàcil, un funcionari molt amable ens va atendre, ens va donar un mapa de Delhi força currat i ens va explicar com havíem de fer per demanar els trens. Després d'omplir un parell de fulls i fer una breu cua d'uns 15 minuts ens va atendre un altre funcionari de poques paraules que ens va vendre els bitllets en qüestió. Per mala sort un dels bitllets que necessitàvem estava cancel·lat (de fet a partir del dia 15 d'agost no hi havia bitllets per anar de Jaisalmer a Jodpur en el tren expres) així que vam haver d'agafar el bitllet Jodpur - Delhi i en principi haurem d'agafar un autobús o un taxi per recórrer el primer tram (el funcionari ens va dir que a l'arribar a Jaisalmer podíem mirar si hi havia tren per fer el primer tram i en cas afirmatiu podriem cancel·lar el bitllet que tenim i demanar un nou bitllet per fer el recorregut complert).

La resta del dia vam estar fent el turista per la plaça Connaught on vam dinar en un Kentuky, primera i gran cagada ja que després de devorar el "chicken tiken meal" ens vam adonar que havíem begut coca cola (de màquina), amb gel (segurament fet d'aigua de l'aixeta) i havíem menjat hamburguesa (amb enciam). El que fa combinar gana, calor, sed i canvi d'horari.... baixes la guàrdia i la cagues!!!!

Quan estàvem intentant escriure la primera entrada del blog des de l'hotel, vam conèixer l'Amy, una noia canadenca, mestre de professió, que havia estat per l'Índia durant unes tres setmanes assistint a un programa per fomentar l'escolarització infantil (a l'Índia molts nens i nenes deixen d'anar a classe per treballar tot i que per llei estigui prohibit). L'Amy ens va proposar d'anar a sopar per una zona on trobaríem algun restaurant barat.

Al final no vam trobar cap restaurant barat, l'Amy tota consternada ens va repetir una i una altra vegada que això era excepcional però finalment vam acabar menjant en un restaurant de luxe, bo, però car i a més a més amb una música dance que quedava totalment fora de lloc. A l'anada vam agafar un Rickshaw però a la tornada vam convèncer a l'Amy per agafar el metro i va resultar un absolut fracàs, fins al punt que després d'arribar a l'estació de metro propera a l'hotel i de donar voltes durant 10 minuts per intentar trobar-lo, ens vam veure forçats a agafar un altre Rickshaw que ens portés a "casa".

El dia següent, el dia 1, hem estat "explorant el terreny", hem buscat alguns hotels/guest houses propers a l'estació de tren i econòmics, hem trobat el camí per anar a l'estació de metro (aquest cop no ens hem perdut), hem dinat al Karin's (un restaurant Mongol proper a la mesquita de Jama Masjid) i hem sopat al The Kitchen Cafe (una terrasseta amb encant al mig del Pahar Ganj.


Si hem de dir les nostres primeres impressions de l'Índia es podria resumir en:
- El que diuen és cert, és brut, molt brut, i els conciutadans (indis) no fan gaire per arreglar-ho. Tampoc ajuda el costum popular de mastegar i escopir tabac.
- Per altra banda els carrers estan mal asfaltats i pitjor conservats (sots, voreres trencades, etc...).
- Hi ha molta molta gent, molts treballant i forces tirats pels carrers sense fotre ni brot (potser no n'hi hagi tants ja que de tant en tant hi ha policies amb bastons de fusta que utilitzen per fer fora els pidolaires i als indigents).
- Rivalitzant amb el número de persones hi ha els Rickshaws (bicicletes i ciclomotors de tres rodes), tots intentant competir per una carrera de turista i fent circulació acrobàtica per evitar tot tipus d'obstacles. El resulat d'aquestes curses és una contaminació acústica encara major a la contaminació atmosfèrica!

- I per últim però no per això menys important, la calor, la xafogor. Suem tant, que ens hem d'estar dutxant dos o tres vegades al dia i rentant la roba contínuament.

Estem a Delhi!!!

Hem arribat de matinada; a les 2:45 (hora local) posàvem els peus al nostre primer destí, fidels al programa fet per la Teresa.

Anàvem mentalitzats que el viatge seria una pallissa, primer 4 hores de vol Barcelona - Moscou, seguit d'una espera de 14 hores a l'aeroport rus i unes 4 hores i mitja de vol Moscou - Delhi. Més d'un pensaria en aprofitar el temps per visitar la plaça Roja o donar una volta per la capital russa, però cal comprar un visat per sortir de l'aeroport, i costa uns 60€!!!!!! Per això ens havíem equipat amb uns 20 Gb de pel·lícules i una motxilla plena de menjar.

Tot i així no tot el trajecte va anar sobre els temps previstos; per anar-nos acostumant al ritme del país, de l'Índia, la companyia ens va endarrerir el vol Barcelona - Moscou 4 hores i mitja (el vol estava programat per sortir a les 23:45 i vam acabar pujant a l'avió a les 4:15 del matí).

Per sort, a diferència de la gent que va perdre el vol a Hong Kong, el retard només va reduir la nostra estància a la terminal de l'aeroport de Moscou, i com a contrapartida vam obtenir dos tiquets que ens van servir per sopar, aigua i esmorzar a la glamurosa T1 de Barcelona (un canvi força avantatjós).

L'estància a Moscou va ser més amena del que ens imaginàvem, en part pel retard del vol Barcelona - Moscou, que va dividir l'espera en dos, però sobretot per la companyia d'altres viatgers que també anaven a Nova Delhi.

Tot just sortir de l'avió vam conèixer al Guille i a la Marta, una parella que tenia un mes per recórrer el nord de l'Índia i fer una escapadeta al Nepal. Més tard, a la terminal on havíem d'agafar el següent vol, vam conèixer a la Montse i a la Rocio, dues amigues que juntament amb una gent del País Basc s'havien muntat una ruta de 15 dies força semblant al recorregut que nosaltres volíem fer però a la inversa (començant per Jaisalmer) i amb un guia que els portaria de ciutat a ciutat en cotxe.



En arrivar a Nova Delhi el Guille i la Marta van anar a buscar un taxi mentre que a la Montse i a la Rocio ja les estaven esperant a la sortida. A nosaltres en principi també ens havien de venir a cercar però entre els diferents cartells no vam trobar ni el nostre nom ni el del nostre hotel. Finalment vam optar per trucar des d'una cabina telefònica i va resultar que el taxista que ens havia enviat l'hotel ens esperava fora de l'aeroport.

El recorregut fins l'hotel va ser el nostre primer contacte amb la conducció india, en aquell moment ens va semblar una proesa de conducció acrobàtica però el dia següent quedaria eclipsada per l'habilitat dels conductors de Rickshaw.

Finalment l'habitació de l'hotel va resultar ser força cutre. Llit sense llençol ni cobrellit, dutxa sense plat de dutxa i sense nevera ni caixa forta. Aquesta era l'habitació de luxe i valia quasi el triple del pressupost original per allotjament... ens haurem aburgesat des de l'últim viatge?